Tots els ambulatoris s'autogestionaran a partir d'aquest any

Ara.cat - Lara Bonilla - L'Institut Català de la Salut (ICS), una empresa pública de més de 40.000 treballadors, està immers en un procés de canvi. S'ha de fragmentar en 22 societats filials amb entitat jurídica pròpia. Una divisió que començarà en forma de prova pilot a l'Hospital Arnau de Vilanova de Lleida i als 26 centres d'atenció primària de Girona. Aquest procés, però, està lligat a la nova llei de pressupostos de la Generalitat, l'ha d'aprovar el Parlament i, per tant, encara no té data. "Nosaltres treballem amb la hipòtesi que tirarà endavant, però encara és molt preliminar", explica Jaume Benavent, director adjunt de l'ICS.

En canvi, el que ja està promovent l'ICS -que inclou vuit grans hospitals com Bellvitge i la Vall d'Hebron, i 285 CAP- és donar autonomia de gestió a tots els seus centres d'atenció primària. És un pas previ a la reformulació de l'ICS i a les entitats participades per professionals, però que no requereix cap canvi jurídic. "Aquest 2013 el model d'autonomia de gestió serà el model de gestió de tots els centres d'atenció primària de l'ICS", va confirmar Jaume Benavent. De fet, aquest model ja es va provar en deu equips d'atenció primària de Catalunya -a Vilassar de Mar, Tremp i Lleida, entre d'altres-, que el 2009 van participar en una prova pilot. En la segona fase d'implantació s'hi havien de sumar 80 centres més, "però el projecte va quedar estancat perquè va coincidir amb l'inici de les retallades", explica Manel Ferran, metge de família i membre de la junta directiva del Fòrum Català d'Atenció Primària (Focap). Aquesta entitat està a favor que els centres d'atenció primària s'autogestionin. "Els CAP que van fer la prova pilot van donar resultats excel·lents. Si s'implica els professionals de base, aquest model és el que pot millorar les coses", diu Ferran. Entre altres aspectes, permet reduir la despesa econòmica.

Aquest nou model donarà als professionals dels CAP més autonomia organitzativa, econòmica, de gestió del personal i de l'assistència. "Passem de dir-los com s'han d'organitzar a avaluar els resultats que obtenen, tant de la qualitat en l'atenció, com de la satisfacció dels pacients i dels professionals", explica Benavent. L'objectiu és que cada centre s'organitzi amb els recursos que els assigna l'ICS. I amb aquests recursos gestionaran des del pagament de la llum fins a quin perfil de substituts contracten o com organitzen l'agenda. L'horari d'obertura del centre el continua fixant l'ICS, però els professionals sí que podran decidir com es distribueixen la jornada laboral. "Si, per exemple, un centre té més feina un dijous que un dilluns, per què s'han de treballar les mateixes hores cada dia? O si hi ha més consultes pediàtriques a la tarda, per què no s'adapta la jornada laboral a les necessitats dels ciutadans?", es pregunta Benavent. Els professionals també podran decidir el 80% dels incentius econòmics.

Fragmentació de l'ICS

En el model d'autonomia de gestió, els professionals sanitaris continuen sent personal estatutari, és a dir, funcionaris. Però l'autonomia de gestió és, per a molts professionals, insuficient, i volen més capacitat per autogestionar-se. "Com que això es pot quedar curt, plantegem reformular l'ICS i fer canvis en la seva estructura", apunta Benavent.

Amb la fragmentació de l'ICS, hospitals i CAPs tindran encara més instruments per desenvolupar l'autogestió. Les noves empreses seran "100% públiques i continuaran estant dins de l'ICS, però amb més autonomia", afegeix. Cada entitat gestionarà el seu pressupost i tindrà més capacitat decisòria i de compra de serveis. La idea és completar el desplegament en uns quatre o cinc anys. El personal estatuari fix continuarà igual, si així ho vol, però els eventuals i interins s'incorporaran com a treballadors laborals. Dins d'aquesta nova forma d'organització de l'ICS encara hi ha un tercer estadi: el de les entitats participades per professionals (EPP).

Aquest model encara dota de més autonomia els professionals, però encara està en fase d'estudi -tot i que diversos centres sanitaris s'hi han interessat- i l'ICS ho ha deixat, per ara, de banda, ja que "calen canvis legislatius" per desenvolupar-ho. "És una possibilitat que hem d'explorar, però està aturada a l'espera de la reformulació de l'ICS", reflexiona Jaume Benavent. En aquest cas, els professionals que ho vulguin hauran de deixar la seva plaça en excedència.

Millors resultats

El Fòrum Català d'Atenció Primària s'oposa a la fragmentació de l'ICS. "Si la gestió dels CAP i els hospitals es fa de manera més autònoma, no cal fragmentar. Es pot fer des del model actual", diu Manel Ferran. Tampoc comparteixen el model de les entitats de base associativa (EBA), que són societats de professionals que gestionen el CAP a través d'un concurs públic. Les EBA, que concerten els serveis amb el CatSalut, només representen el 3% dels centres d'atenció primària de Catalunya. "S'està estudiant la possibilitat que n'hi hagi més, però els professionals han de voler assumir aquest risc", avança Francesc Brossa, subdirector del CatSalut. Els professionals valoren l'estímul d'autoorganitzar-se i s'obtenen millors resultats, però Ferran critica que és un "model mercantilista". "I volem autonomia de gestió sense sortir del sistema públic", afegeix.

Des de cooperatives a EBA, passant per models privats, com ara el CAP de l'Escala, el departament de Salut està explorant diferents formes de gestió dels centres sanitaris. Brossa destaca que, independentment del model, "la qualitat assistencial està garantida". En tot cas, tots els models empresarials avancen cap a l'autogestió. "Estem a favor de totes les vies en què els professionals agafin més protagonisme i el timó sobre com organitzar els serveis", conclou Benavent.