Per un Sistema Sanitari Públic i
Universal
La protecció de la salut de les
persones i l’atenció a la malaltia es un dret de ciutadania. Avui ja no es una
qüestió personal de relació entre el metge i el pacient, si no que des de la
Declaració dels Drets Humans de la ONU, passant per la Constitució Espanyola,
la Llei General de Sanitat i l’Estatut
d’Autonomia de Catalunya, aquests son
drets dels ciutadans i ciutadanes i com a tals els hem de defensar
col·lectivament en aquest moment que ens els volen prendre.
Amb l’excusa de la crisi econòmica,
crisi que ha provocat el sistema
financer i el gran capital multinacional, aquests mateixos volen quedar-se amb
els recursos econòmics públics per augmentar els seus negocis privats. La
sanitat no se’n escapa. Primer va ser a Catalunya, que des de fa anys, amb el
mercat opac d’influències i relacions de poder del denominat “model Català”
(ICS de propietat de la Generalitat i proveïdors concertats de múltiples
entitats públiques i privades) i darrerament amb les retallades indiscriminades
i brutals, que han patit els ciutadans i els treballadors sanitaris, volen
aprimar, fer perdre accessibilitat i qualitat, al sistema públic i poder anar
així concertant cada cop més amb els servies sanitaris privats.