L'ICS destrossat i la privada concertada enriquida

Article d'Alfons Quintà a eldebat.cat de 2 de setembre

Ara hi ha noves i importants proves respecte a què les retallades sanitàries tenen una motivació ideològica bàsica, consistent en voler destruir la sanitat pública. Va junt amb una altra de partidista, la d’afavorir els clans sanitaris de CDC, bons finançadors del partit. Es reacredita que l’argument de l’estalvi no s’aguanta.

Alts funcionaris del Govern informen que disminuirà o desapareixerà el control del diner públic. Una font em digué: “Dimitit (Josep) Prat el seu espantós i escandalós model (Innova) està sent imposat”.

En efecte, s’han confirmat els pitjors temors: la Generalitat pretén suprimir els interventors en tota la sanitat d’ús públic, tant la pública pura (l’Institut Català de la Salut, ICS) com la privada concertada. El projecte està redactat i pot ser presentat en poques setmanes, en el marc d’una nova llei de reforma de l’ICS. Serà la tercera en poc temps. 

Això ha generat una forta reacció per part de l’alt personal funcionari de la Conselleria d’Economia i Finances, entre els qual s’han accentuat les jubilacions. Aquest personal va assumir, per obligació professional, les retallades de l’ICS i ara veu que, en canvi, milloren els mitjans de la privada concertada, mentre pot desaparèixer el control dels interventors. Sempre havia estat clar: es volia destrossar la sanitat pública per ajudar als amics de CDC de la sanitat privada. Ara ja resulta acreditat i cent per cent escandalós. En un article d’opinió a eldebat.cat Jaume Renyer tracta del greu tema del control de la gestió pública, referit més a l’àmbit municipal.

Proposta patronal de millorar la privada

Un detonant complementari concret ha estat la proposta patronal bàsica de conveni col·lectiu presentada conjuntament per la Unió Catalana d’Hospital (la dirigida durant tants anys pel conseller Boi Ruiz), el Consorci Hospitalari de Catalunya i l’Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES).

Amb aquesta proposta, de la qual Ruiz n’estava més que assabentat, el personal sanitari de la privada concertada estarà en una situació millor que la dels professionals de l’ICS. Aquests, que han hagut de passar per unes oposicions, tenien millors retribucions. Però, en casos, han estat rebaixats en més del 25 per cent de les seves retribucions. D’estar millor que la concertada ha passat a estar sovint pitjor.

En ser l’objectiu de Ruiz privatitzar l’ICS resultarà que el seu personal deixarà de ser estatutari i, lògicament, passarà a ser laboral, si cap acció judicial no ho detura.

En tot cas, llavors resultarà que el personal de l’ICS privatitzat demanarà acollir-se al conveni laboral de la concertada, que implicarà o implicaria un augment del cost laboral. Qui pagaria aquesta homologació salarial inevitable?

En passar, la privada concertada, a cobrar més i tenir millor condicions laborals, resultaria que tota una operació presentada com una necessitat econòmica per retallar esdevindria un augment de despesa. Això sí, s’hauria eliminat, per raons ideològiques i també de benefici econòmic per la concertada, una figura que ideològicament era odiada per Ruiz i l’actual Generalitat.

Ara bé, que no es parli d’estalvi, que es podia haver assolit amb reformes racionals de l’ICS que ni Boi ni Mas no volien per ideologia i per interès econòmic clànic. Tot plegat és de bojos. No és l’única bogeria del panorama polític català. 

Patronals rebatejades 

La primera patronal citada, la de Ruiz, ha estat rebatejada Associació d’Entitats Sanitàries i Socials. La segona ha agafat el nom de Consorci de Salut i Social de Catalunya. Ambdues conformen la sanitat privada concertada, d’ús i pagament públic. Són el Cavall de Troia del clans sanitaris de CDC per a destruir la sanitat pública pura, és a dir essencialment l’ICS.

En canvi, l’ACES és la privada pura, malgrat que ara també treballa per la pública. Normalment obrava separadament de les altres patronals. En veure com des de les altres dues patronals i per part de Boi Ruiz, s’està destrossant definitivament l’ICS, l’ACES també treu el cap.

Enfonsar la pública i afavorir la privada

En el pressupost de funcionament de la Conselleria de Salut, un 33 per cent correspon a l’ICS, un 36 per cent pertoca al secor concertat i un 25 correspon a farmàcia. En voler destrossar l’ICS i afavorir la privada concertada aquests percentatges variaran.

La Conselleria d’Economia té control només de l’ICS. Aquest control pot desaparèixer, mentre que encara es diluirà més, o del tot, el de la privada concertada. Els titulars d’aquesta, molt vinculats a CDC, ho volen substituir per auditories comptables (no pas de gestió) externes. És un sistema ben característic del hòlding municipal Innova, de Reus, dirigit pel dimitit Josep Prat, on s’hi ha trobat un endeutament de, com a mínim, 202 milions d’euros. En els propers dies començaran les citacions judicials relaciones amb aquest escandalós tema.

L’esmentada proposta patronal de conveni situa al personal de la concertada en una posició que, en general, serà millor que dels funcionaris estatutaris de l’ICS. La conselleria és capaç de pactar amb qui sigui per tal d’assolir el seu objectiu prioritari, que és destrossar el sistema públic de salut, i la seva essència, l’ICS.

Molts dels càrrecs de Salut són personatges que intentaren fer oposicions i falliren. Un cas ben d’actualitat és Jaume Benavent, director d’Afers Assistencials de l’ICS, que es presentà a les oposicions del 2007 i del 2008 i va suspendre, i ara mana molt autoritàriament a molts companys que van aprovar a la primera. Acaba de passar a la història per una carta que recomana als metges que no expliquin als usuaris que si retiren un medicament és perquè tenen instruccions de fer-ho. Vaja, que els metges de l’ICS passin per ser responsables d’una barbaritat, de base només política, decidida per la Conselleria i contra la qual la immensa majoria hi estan en contra, a la vegada que fan tot el possible per saltar-se-la.

En canvi, els responsables polítics, com l’inefable i poc prestigiat Benavent vol que siguin els metges ela que passin per ser-ne els culpables. Vaja, com si els usuaris fossin ximples. La majoria no en són gens. En canvi, respecte els usuaris que llegeixin la carta de Benavent i després encara votin a Artur Mas o a CDC, m’ abstinc de dir si, en votar d’aquesta incomprensible manera obrarien com uns ximples o no.

Això torna a acreditar l’aspecte polític i ideològic de tot plegat. En efecte, com he escrit tantes vegades, mai no s’ha tractat de retallar per imperatius econòmics, sinó que sempre s’ha volgut destrossar la sanitat pública per raons polítiques, ideològiques i d’interessos econòmics de clans de CDC. Per això no s’ha ni intentat dur a terme reformes realistes i d’estalvi real de l’ICS.

En despesa farmacèutica succeeix el mateix. En baixar el consum de medicaments, alguns dels qual eren preventius, però molt i molt necessaris, augmentaran inexorablement les urgències i les hospitalitzacions. L’abandó de l’ús d’una banal i molt generalitzada pomada antihemorroïdal –barata per la Generalitat, però no pas per a un usuari en temps de crisi– pot portar a una hospitalització greu i cara.

Sense retallades per la privada

Amb números a la mà, alts funcionaris d’Economia han vist que els hi prengueren el pèl. Es pensaven que les retallades també afectarien a la concertada, però veuen que hi un cinisme absolut, per raons ideològiques. Vegem-ho:

En efecte, el 2 a) de l’esmentada proposta patronal de conveni de la sanitat no es parla de cap reducció de jornada. O sigui que el tema no es tracta com a l’ ICS.

En el punt 3 b) de la proposta patronal s’afirma “Manteniment de les DPO (Direcció per Objectius), vinculades a l’assoliment de l’equilibri pressupostari i financer. La diferència amb la sanitat pública pura és brutal. En aquesta, al 2011 es van cobrar el 50 per cent les DPO i al 2012 s'han fixat però no es cobraran.

El punt 3 c) conté una altra millora en la concertada en relació al tracte donat als 17.000 o 18.000 metges de l’ICS. Es tracta d’un complement del salari que havien tingut el personal sanitari de l’ICS però ja no el cobren, des de l’any 2010. Les patronal proposen “establiment d’un complement salarial variable equivalent al cinc per cent del salari, que només es percebrà en cas de compliment del pressupost de l’empresa. En aquest cas i a efectes pràctics, afectaria únicament a aquells centres que no (sic) són públics i que ara han de fer front al cinc per cent. Sempre tenen la possibilitat de millorar aquestes condicions”. D’aquesta manera es pot saltar la retallada del 5 per cent del 2010, que continuarà afectant al personal de l’ICS, al qual, per cert, s’obliga a jubilar als 65 anys, no pas al de la concertada.

Tampoc no hi haurà reducció de dies per “afers propis”, ni la reducció del 50 per cent del variable, ni la prohibició dels complements de prestació en cas de baixa, ni l’endarreriment ni congelació de la carrera professional, ni es planteja la reducció salarial del 7,14 per cent que representa la paga extra de desembre.

Quan el personal de la pública estava millor

El febrer del 2007, és a dir sota el Tripartit, es va encarregar un treball a una consultora consistent en un “Anàlisi de les retribucions mèdiques”. Té 31 pàgines i és exhaustiu. Queda clar que els metges de l’ICS eren els pitjors tractats, o entre els pitjor tractats, d’Espanya, en molts conceptes, ben inclòs l’econòmic.

Llavors el personal de la concertada solia estar encara pitjor. Ara això ha canviat. Aleshores els metges amb més preparació o capacitat solien presentar-se a les difícils oposicions per passar a l’ICS. Uns dels avantatges era l’econòmic i l’altre la massa crítica –el nombre de malalts– que els hi donava una millor experiència.

S'acosta el “kaos”

En un document finalment fet públic i atribuït a Josep Prat es parlava, amb una ironia de molt mal gust, del “kaos”. Ara sembla que tot ser veritat. Totes les mentides de les retallades cauen pel seu pes, i més que ho faran. A la vegada, la falsedat de la finalitat econòmica de les retallades es desfà.

La presa de consciència d’alts funcionaris d’Economia és una gran notícia. Benvinguts. Nosaltres som més i tenim la força de la raó i de la juridicitat. No hi ha dubte.