Les xifres acrediten la caiguda de l'atenció sanitària: Divisió a la sectorial de CDC per les retallades

Alfons Quintà 21/3/2012 : “El proper congrés de CDC (que comença divendres) potser suprimirà la sectorial de Sanitat del partit, per integrar-la en una de més àmplia, degut al malestar i l’enfrontament que hi ha entre els propis militants per la política sanitària de la Generalitat, segons m’informen dos membres d’aquella organització interna de CDC. Afegeixen: “Estan a favor de les retallades només els que tenen un càrrec o esperen tenir-lo aviat. Els altres hi estem en contra”.
Per altra banda, eldebat.cat ha obtingut dades respecte a la regressió en proves diagnòstiques, en concret en colonoscòpies. Així, a l’Hospital de Bellvitge han passat de 6.000 l’any 2010 a només 4.500 el 2011. És una disminució del 25 per cent, sense antecedents, quant a gravetat, en la sanitat catalana i potser tampoc en la mundial. Per tant, es pot refermar la validesa de les pancartes de treballadors sanitaris afirmant que “les retallades maten”.

El perill del càncer de còlon
El càncer de còlon és el més freqüent en les mostres que inclouen homes i dones. No manifesta gaire símptomes. Si es diagnostica a temps, és de bona curació. Fins ara, quan es detectava un pòlip cancerós, s’extirpava en la mateixa exploració. Fonts mèdiques diuen que ara la Generalitat considera la possibilitat d’esperar a una segona exploració, per així disminuir aparentment la llista d’espera, ja que el pòlip continuaria sense ser extirpat. El canvi implicaria un obvi perill suplementari i, sobretot, un increment de les molèsties per al pacient.
Per una altra banda, aquest dijous compareix al Parlament el conseller de Salut, Boi Ruiz. S’espera que sigui preguntat sobre les llistes d’espera. El dia anterior, la Generalitat va anunciar un 42 per cent d’augment en l’espera per a les catorze intervencions quirúrgiques més habituals, entre desembre del 2010 i desembre del 2011. Per a la categoria esmentada, la demora passa d’afectar 56.670 persones a perjudicar-ne 80.540. És un augment d’unes 25.000 persones: una barbaritat sense precedents en la sanitat pública catalana.
Respecte al primer tema de la sectorial de Sanitat de CDC, les dues fonts al·ludides a l’inici me’n donen detalls. Afirmen que en els darrers mesos ha baixat la periodicitat i l’assistència a les reunions d’aquella sectorial, mentre s’incrementaven en un grau sense precedents les crítiques internes a la política sanitària de CiU.
El president de la sectorial de CDC, enfrontat a Prat
El president de la sectorial de Sanitat de CDC és el metge Francesc Sancho. També és el principal col·laborador del conseller Boi Ruiz, mentre que manté una mala relació amb l’ home fort del departament, Josep Prat, president de l’Institut Català de la Salut. Aquest darrer compta amb el recolzament decisiu del secretari del Govern de la Generalitat i home clau, durant anys, del finançament del partit, Germà Gordó, que ara està recolzat per Oriol Pujol i, de sempre, per Artur Mas.
Sancho és secretari d’ Estratègia i Planificació de la conselleria, exalcalde de l’Ampolla i exdiputat al Parlament. És l’home del partit a la cúpula de la Conselleria. En el marc de la crisi de la sectorial que presidirà fins divendres, Sancho ja havia dit que no es presentaria a la reelecció de president de la sectorial. En una forta discussió interna va afirmar: “M’esteu llençant als bous”. Originari de les Terres de l’ Ebre, on es practiquen els correbous, l’expressió significa llençar algú als peus d’aquells animals quan estan passant.
Rebuig intern a les retallades a CDC
Les fonts informants creuen que la sectorial passarà a integrar-se en una altra que podria tenir per nom “d’atenció a les persones”. Agruparia moltes activitats, diluint el problema de la pèrdua d’atenció sanitària. La raó del canvi és el rebuig de les retallades, fins i tot pels metges de CDC i per alcaldes de CDC responsables d’hospitals locals i comarcals.
Els fets mostren que hi ha una crisi general de tot el sistema sanitari, deguda a unes retallades impossibles d’assumir. En són més proves la dimissió del gerent de l’Hospital Vall d’Hebron, el més gran de Catalunya i el cessament del de Sant Pau, ambdós de Barcelona.
El darrer episodi se situa en el marc d’un seguit d’escàndols que afecten Ramon Bagó, amic personal des de fa decennis de Jordi Pujol Soley, exalcalde de Calella de la Costa i exdirector general de Turisme de la Generalitat, sempre per CDC. El mínim que es pot dir és que no s’ha empobrit, sinó tot el contrari, fent de gestor de la sanitat concertada, és a dir, la privada pagada amb diner públic. Aquest diner és usat de manera que arreu del món hauria generat atenció judicial
Tot això no obstant, Artur Mas continua sense canviar de política, mentre s’espera que aviat aparegui en tot el tema el poder judicial, com a resultat del reguitzell d’accions judicials iniciades.
Probable nou fiscal conservador
En aquest camp cal destacar la possibilitat que es nomeni un nou Fiscal del Tribunal Superior de Catalunya. Cessaria Teresa Conte, en la professionalitat de la qual els contraris a les retallades tenien dipositada molta confiança. Atesa la dependència jeràrquica del ministeri fiscal, la funció podria anar a parar a mans d’un fiscal més conservador. Per tant, probablement, proper al PP. El candidat amb més probabilitat seria Martín Rodríguez Sol, actual fiscal provincial de Barcelona. Tanmateix, a hores d’ara, encara no està clar que sigui un tema que s’hagi de veure en blanc o negre. El que si és segur és que Artur Mas pot posar la qüestió en un lloc molt alt en les seves relacions amb el PP. Pensar el contrari seria absurd.