La dimissió de Prat crea un altre incertesa a la gestió de l'ICS

Prat cessa finalment a l’ICS

 

Josep Prat ha dimitit de la presidència de l’Institut Català de la Salut (ICS), quan li faltaven dos mesos i un dia per complir els 65 anys. La seva darrera aspiració era només arribar al 29 d’agost per poder dissimular el seu fracàs amb una mera jubilació. No li ha estat possible. No cal demanar per què ha dimitit (o per què se li ha demanat que ho fes) sinó com és que ha tardat tant a fer-ho. Prat ha enviat una carta de comiat al personal de l’ICS.

La segona bona pregunta és: ¿qui eventualment seguirà el mateix camí? Ell no ha obrat sol. En els aspectes clau, el conseller Boi Ruiz ha estat un mer executor del que havia concebut i executava Prat. Un altre tema consisteix a esbrinar si CDC creu que la dimissió de Prat pot ser usada per impedir, o aigualir, la creació d’una comissió d’investigació al Parlament de Catalunya, demanada pel PSC.
Insòlitament, hores després de saber-se la seva dimissió, Josep Prat estava, junt amb el conseller Ruiz, assentat a la primera fila en una conferència que tenia efecte a l’escola de negocis ESADE de Barcelona. El títol era “Governança i autonomia de gestió a la sanitat pública”.
La pronunciava Josep Maria Via, antic secretari del govern de la Generalitat, sota Jordi Pujol, així com titular de molts càrrecs sanitaris. Com podria acreditar amb detall, Via va ser un contrincant de Prat. Es va donar el seu nom com a aspirant a substituir-lo. És coautor d’un recent article brutalment privatista. Si Via substitueix Prat podria ser com sortir del foc per caure a les brases. Per als metges partidaris de l’ICS, el nomenament de Via seria considerat com una autèntica bufetada. Via inicià una acció civil en defensa del seu honor, ara en tràmit judicial, contra la modesta, però activa, publicació de Blanes “cafeambllet.cat”.
Prat, a qui no conec ni he vist mai, adoptava un to paternalista inimaginable en Via. Una font propera al conseller Ruiz m’informa que aquest considera que, en realitat, Via aspira a ser conseller. O sigui que si Via passa a presidir l’ICS podem tenir assegurat el que els francesos en diuen un “combat de caps”. No seria el primer ni l’únic en aquella conselleria, que avui ja és una font de pèrdua de vots per a CDC.
Prat era l’encarnació dels pitjors aspectes de la política deliberada de destrucció de la sanitat pública catalana, volguda pel propi Artur Mas. Com he escrit sovint, Prat va concebre i havia d’executar el pla d’esmicolament i privatització de l’ICS. Però la cúpula real de l’insòlit entramat que domina el món sanitari català té, o tenia, dos pilars actius i visibles, superiors en força a tot el conjunt. Eren els caps.
Un era Josep Prat. L’altre continua sent Jaume Aubia, cap de fet del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB). Aquesta entitat ahir es va tornar a retratar amb unes declaracions favorables al pagament d’un euro per recepta, efectuades pel vicepresident del COMB –i braç dret d’Aubia– Jaume Padrós. Molts metges, totalment oposats a aquella mesura, van quedar astorats. No hi cap dubte que Aubia intenta jugar una o diverses cartes respecte a la substitució de Prat. El paper d’Aubia, com fins ara el de Prat, està present en tot el món sanitari. Ambdós són considerats molt àvids de poder. També hi domina el criteri que han guanyat molts diners, en camps variats.
Durant decennis, Prat i Aubia (aquest, exactament durant 30 anys) han estat els dos grans poders fàctics i ocults de la sanitat catalana, així com el nucli dur de l’immens rol assumit per CDC en el sector. L’empara a ambdós d’aquest partit ha estat constant, com la d’ells respecte a CDC, amb bons beneficis mutus.
Són personatges que difícilment podrien suportar l’exposició del seu autèntic paper. Com el geni de la làmpada d’Aladí, un cop sortits de la seva volguda ombra no hi podran tornar.
Pel que fa a Prat, és una veritat demostrable que la seva immensa força va ser exposada per primera vegada en un article meu, publicat el mes d’octubre al ‘Diari de Girona’. Després he estat el periodista que més ha exposat molts aspectes reals del personatge. Setmanes després del meu article, la CUP de Reus –amb la qual no havia tingut cap contacte abans del meu primer article– va ser la primera força política que va obrar per esbrinar quina era de veritat la funció i què feia realment Prat. Després dels meus articles, resultava evident que era el gran poder fàctic sanitari –i potser no només– a totes les comarques que van des del Baix Ebre a la frontera amb el País Valencià. La CUP aviat dugué a terme accions judicials, avui en tràmit.
Gràcies a Artur Mas que el responsabilitzà de l’ICS –la empresa pública (i no pública) més gran de Catalunya–, aquest està sotmès a un marasme inimaginable. No s’ha anunciat que Prat hagi dimitit del consell assessor en sanitat d’Artur Mas, ens que sembla que no es reuneix des de fa temps. El seu President, i també del COMB, el doctor Miquel Vilardell, és metge personal de Jordi Pujol, però clar simpatitzant del PSC.
Al front del COMB, Vilardell és d’una ineficàcia comparable a la de Ponç Pilat. Tothom té clar que qui mana és Aubia. La junta no pot intervenir en molts temes –com els econòmics, que al COMB són clau– perquè l’únic que té poders per damunt d’Aubia, des del 2006, és Vilardell. No sembla que tingui massa en compte que autoritat –inclosa la no exercida– equival a responsabilitat.
El pla de Prat respecte a l’ICS i a tota la sanitat pública, presentat com a necessari per retallar la despesa sanitària, ha resultat ser tot el contrari. Avui es pot afirmar que el nostre sistema sanitari ha esdevingut molt pitjor del que teníem, molt més car i infinitament menys equitatiu. Ho he intentat exposar en articles que estan en l’epígraf “Debat Sanitari” d’aquest diari digital. - Alfons Quintà
Altres diaris que informen:
La Vanguardia
El País
Diari ARA