Ningú no discuteix que la situació de dèficit públic és insostenible, però les formes com les administracions estan solucionant el problema no convencen per igual. Ja fa mesos que els partits de l'oposició, sindicats i entitats públiques han fet públic el seu malestar per la fórmula de les retallades, que consideren injusta i contraproduent. Des del Govern sempre s'ha afirmat que no hi havia una altra opció. El president Mas ha insistit que si no hagués aplicat la tisora als comptes públics Catalunya es trobaria en la mateixa situació que Grècia. El punt de vista de l'executiu és que és justament per protegir l'estat del benestar que cal actuar reduint la despesa.
No ho veuen de la mateixa manera moltes de les entitats cíviques, partits i sindicats, que creuen que les retallades afecten bàsicament les classes baixes i mitges, i que s'estan fent servir per acabar amb drets i serveis que va costar anys aconseguir. El que ha donat una nova intensitat al debat és que cada vegada hi ha més experts econòmics que afirmen que la política de les retallades, lluny de solucionar el problema, el pot incrementar. Fins i tot al fòrum econòmic de Davos se senten veus que reclamen una nova aproximació al problema i les mateixes agències de qualificació que tants problemes causen als governs creuen que el que aquests han de fer és estimular el creixement econòmic. El cert és, però, que tant el govern català com l'espanyol insisteixen en una fórmula que, de fet, els imposen des de fora. La Unió Europea, sota les directrius d'Angela Merkel, no vol a sentir a parlar de cap més mecanisme que no sigui el de reduir el dèficit.
Una política, la de reducció del dèficit, que ha generat un important malestar en molts sectors de la població, tot i que a Catalunya CiU, lluny de pagar la factura d'aquest malestar, ha vist millorar els seus resultats electorals mentre que el PSC, que va fer campanya contra les retallades, s'ha enfonsat. Els socialistes es troben entre els partits que aquest dissabte s'han manifestat contra les polítiques d'ajustament del dèficit en unes marxes que han comptat amb una nombrosa presència de treballadors públics, un dels sectors directament afectats per la tisorada. Des de l'UGT Josep Maria Álvarez ha assenyalat que calen "polítiques pressupostàries diferents", mentre que Joan Carles Gallego, de CCOO, ha demanat un pas enrere en les retallades en considerar-les "inútils, injustes i evitables", i ha tornat a insistir en la necessitat de fer que la crisi la paguin les grans fortunes i no els sectors més vulnerables de la societat.
Entre 20.000 i 150.000 persones a Barcelona
La protesta de la capital ha estat la més nombrosa de les quatre convocades a les capitals de província. Tot i l'habitual ball de xifres -150.000 persones segons l'organització, 20.000 segons la Guàrdia Urbana i 15.000 segons Interior- el cert és que milers de persones han desfilat per Ciutat Vella en una marxa que ha acabat sense incidents. Durant tot el recorregut els participants han fet sonar contínuament xiulets o tambors, mentre enarboraven banderoles amb el símbol d'unes tisores titllades per una ratlla vermella i proferien crits com 'Retallades no', 'No hi ha pa per a tant xoriço' o 'Artur Mas, a quina mútua vas'.
La protesta de la capital ha estat la més nombrosa de les quatre convocades a les capitals de província. Tot i l'habitual ball de xifres -150.000 persones segons l'organització, 20.000 segons la Guàrdia Urbana i 15.000 segons Interior- el cert és que milers de persones han desfilat per Ciutat Vella en una marxa que ha acabat sense incidents. Durant tot el recorregut els participants han fet sonar contínuament xiulets o tambors, mentre enarboraven banderoles amb el símbol d'unes tisores titllades per una ratlla vermella i proferien crits com 'Retallades no', 'No hi ha pa per a tant xoriço' o 'Artur Mas, a quina mútua vas'.
La protesta constava de dues capçaleres, la primera d'aquestes amb protagonisme del Fòrum Social Català i absència de sigles de partits, sindicats o entitats, que exhibia una pancarta en la qual es llegia: 'Parem les retallades. No a la dictadura financera'. Arcadi Oliveres, en representació del fòrum, ha assenyalat que "el que pretenem nosaltres és presentar una panoràmica alternativa sota el lema que des de fa molts anys impulsem, que és que 'un altre món és possible'". Eulalia Reguant, portaveu d'aquest mateix fòrum, ha puntualitzat que han preferit desfilar per separat "perquè molta gent no vol anar al costat dels representants sindicals que han signat el recent acord laboral amb la CEOE ni amb els partits responsables d'algunes retallades".
La segona capçalera ha avançat sota la pancarta 'Educació i Sanitat Pública i de Qualitat', amb la presència de líders sindicals i representants de diversos col·lectius i associacions relacionats amb els serveis socials, sanitaris i educatius que han patit les retallades. El secretari de la UGT de Catalunya, Josep Maria Álvarez, ha assenyalat que "una vegada més estem al carrer per dir 'no' a les retallades, per demanar unes polítiques pressupostàries diferents, que no agredeixin ni als ciutadans ni als treballadors, perquè aquestes polítiques acaben amb els serveis de salut, d'educació i serveis socials". Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya, ha indicat de la seva banda que les retallades que s'estan portant a terme són "inútils i injustos, però no són inevitables com ens vol fer creure el govern, doncs hi ha altres possibilitats de sortir de la crisi".
Després dels sindicats, s'han manifestat alhora alguns dels partits polítics en l'oposició a Catalunya, com PSC, ERC i ICV. El portaveu del PSC, Jaume Collboni, ha assenyalat a Efe que "els socialistes hem vingut a secundar aquesta manifestació per reivindicar els serveis bàsics com l'educació i la salut". Segons la seva opinió, "la dreta que ens governa a Espanya i Catalunya està aprofitant les pressions dels mercats per desmantellar l'estat del benestar". De la seva banda, el líder d'ICV, Joan Herrera, ha acusat al president de la Generalitat, Artur Mas, de ser "un alumne avantatjat al dictat dels mercats, que retalla més que ningú i genera més atur que ningú". Per la seva banda el president d'Esquerra, Oriol Junqueras, ha denunciat "l'espoli social i fiscal" que, al seu parer, pateix Catalunya. Junqueras ha dit que Esquerra no comparteix les prioritats pressupostàries del Govern i ha demanat que "qui té més aporti més".
Les reivindicacions
Entre d'altres reivindicacions, els convocants de la mobilització han exigit al Govern català que reconegui el dret a la protecció de la salut en igualtat de condicions per a tots i que es garanteixi la qualitat de l'educació a l'escola pública. En el manifest elaborat per la plataforma s'exigeix també que s'actuï de manera urgent "davant la indefensió dels ciutadans en relació amb les seves hipoteques en cas d'impagament", i rebutja la pèrdua de poder adquisitiu que afecta a la més gran part de la ciutadania i, en especial, als quals es troben en situacions més vulnerables.
Entre d'altres reivindicacions, els convocants de la mobilització han exigit al Govern català que reconegui el dret a la protecció de la salut en igualtat de condicions per a tots i que es garanteixi la qualitat de l'educació a l'escola pública. En el manifest elaborat per la plataforma s'exigeix també que s'actuï de manera urgent "davant la indefensió dels ciutadans en relació amb les seves hipoteques en cas d'impagament", i rebutja la pèrdua de poder adquisitiu que afecta a la més gran part de la ciutadania i, en especial, als quals es troben en situacions més vulnerables.
Les organitzacions socials que subscriuen el manifest afirmen que la lluita contra la crisi econòmica pot realitzar-se aplicant un model alternatiu que passa per fer aflorar el frau fiscal i una fiscalitat "més justa i solidària que faci pagar a qui més té".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.