dilluns, 20 de gener del 2014

Ocupació solidària, un exemple que es pot escampar arreu del territori

El passat dimecres 8 de gener les veïnes de Rocafonda i les persones que des del primer moment han sentit com a pròpia la lluita per la sanitat pública a la ciutat de Mataró, ocupaven per primera nit el CAP de Rocafonda-Palau. Era la primera de moltes nits en què el barri manifestava la seva frustració pel desmantellament de la sanitat pública i els serveis que haurien de garantir els drets socials. A poc a poc la resposta s’ha anat estenent i el dimecres 15 de gener les veïnes de Cerdanyola convocaven al CAP del Camí del Mig el que havia de ser la primera nit del que declaraven com una ocupació indefinida.
En aquest context de Mataró en lluita per la sanitat pública un grup de veïnes usuàries del centre decidim organitzar-nos per ocupar el CAP de la Riera el pròxim dissabte 18 de gener. Proposem una ocupació delimitada, de cap de setmana, programant xerrades i tallers i amb una clara intenció:
  • Acostar i difondre la lluita dels barris al centre de Mataró.
  • Assenyalar les mancances en equipaments i plantilla de treballadores, que provoca una regressió en la qualitat de l’assistència sanitària pública (llistes d’espera per intervencions i o a la sala d’urgències).
  • Estendre les reivindicacions a la denúncia de la privatització deliberada dels serveis públics. Volem denunciar la transferència de diners públics al sector privat i l’externalització dels serveis sanitaris i el consegüent enriquiment de les empreses privades (menjador, neteja, però també proves diagnòstiques, intervencions quirúrgiques i rehabilitació).
  • Posar el focus en les retallades ideològiques i la corrupció que hi ha darrere les decisions en política sanitària.
  • Reivindicar l’assistència universal, rebutjant totes aquelles polítiques que pretenen excloure als nouvinguts o desocupats de més de 26 anys sense cotització a la Seguretat Social.
Tot això ens porta a la necessitat de recordar que hi ha vertaders responsables a qui cal assenyalar, responsables d’aquestes decisions polítiques que ens afecten totes. La sanitat pública és un dret cada vegada més privatitzat i excloent, i hem de ser entre totes que deixem d’invisibilitzar aquesta pèrdua i comencem a treballar per a recuperar el que ens estan robant, per i des de la gent del poble. És per tot això que us convidem a participar d’aquesta ocupació.
La Salut no és un negoci.

divendres, 17 de gener del 2014

dilluns, 13 de gener del 2014

2014 - Canvis al Departament de Salut

Des de fa uns anys el Departament de Salut ha anat renovant càrrecs de l’ICS per causes diverses. Enric Argelagués va ser la primera víctima de la política de retallades del conseller Boi Ruiz. Argelagués, que mai havia  format part del 'sector negoci', va ser nomenat com a director gerent de l'ICS per l'exconsellera Marina Geli quan va cessar de manera fulminant Francisco José María. Argelagués procedia de la gerència de l'hospital Germans Trias i Pujol, i en temps de l'expresident Pujol havia estat director del programa de donació i transfusió de sang de la Generalitat. En el seu moment, la seva arribada va ser molt ben rebuda, ja que se'l considerava una persona de tarannà dialogant. 

La dimissió no podia haver arribat en pitjor dia per a Boi Ruiz, ja que el conseller  presentava aquell matí uns pressupostos on s’indicava que la retallada no arribava al 7%, i la realitat confirmava que es retallaven més del 13%.  Mai però es va saber del cert els motius reals de la dimissió, la versió oficial al·ludia motius de salut.

A Enric Argelagués el va substituir Joaquim Casanovas el mes de juliol de 2011. La nova direcció de Casanovas comportava la despesa de molts centenars de milions d'euros, de manera ben opaca. En efecte, es desconeix el text dels contractes de prestació de serveis per part dels hospitals privats, els d'institucions locals o comarcals, o de tot origen (com els creats per l'Església o per llegats). Un mateix servei sanitari concret (com una operació d'apendicitis) podia ser pagat per la Generalitat, amb diner públic, amb una quantitat molt diferent, segons el centre. S'efectuava a través de la direcció territorial corresponent del SCS. A aquest nivell territorial és on s'elaboren els contractes, avui secrets, entre el SCS i els hospitals de la XHUP (Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública), coneguda com a la sanitat concertada. L'ICS és l'empresa pública més gran de Catalunya. Amb una plantilla d'uns 40.000 treballadors. També és el principal proveïdor de serveis sanitaris de Catalunya. Controla una despesa d’uns quatre mil milions d'euros, és a dir, més de la meitat del pressupost de la Conselleria, que a la vegada encara és el departament de la Generalitat amb més pressupost. De l'ICS en depèn directament el 80 per cent de l'atenció primària i vuit dels més grans hospitals, transferits per l'Estat, però les retallades i els escàndols de corrupció han malmès la imatge de l’ICS que Casanoves havia de defensar publicament, una situació gens còmode i que finalment ha provocat la seva dimissió.
El diari Crònica Global ha confirmat la substitució de Joaquim Casanovas per Pere Soley cirurgià de 65 anys. El diari El Pais també es fa ressó dels canvis.


divendres, 11 d’octubre del 2013

Protesta ante el Hospital Clínic contra la privatización de la sanidad

El Periodico - La amenaza de la privatización inquieta a los hospitales públicos. Varios centenares de personas se han manifestado este jueves ante la puerta principal del Hospital Clínic de Barcelona contra la privatización y por una sanidad pública de calidad. "El Clínic es del pueblo" y "La sanidad pública no se vende" han sido algunos de los lemas coreados por los presentes. Los recortes presupuestarios del Gobierno de Mariano Rajoy y del Ejecutivo de Artur Mas han impactado de lleno en el sector sanitario español, catalogado en los últimos años como uno de los mejores del mundo. Sin embargo, al cierre de camas hospitalarias han seguido los recortes en la dotación presupuestaria de los tratamientos.
zoomManifestación ante el Hospital Clínic de Barcelona.
Manifestación ante el Hospital Clínic de Barcelona.
zoomUn momento de la protesta ante el Hospital Clínic.
Un momento de la protesta ante el Hospital Clínic. ELISENDA PONS
En algunos hospitales españoles se están produciendo limitaciones en la disponibilidad y el acceso a algunos fármacos contra el cáncer para indicaciones en las que ya está aprobado su uso, según los resultados de una encuesta realizada por la Sociedad Española de Oncología Médica (SEOM) entre sus socios y dada a conocer este jueves.
"En cáncer no podemos admitir que ningún tratamiento oncológico aprobado por el Sistema Nacional de Salud (SNS) tenga limitaciones de prescripción", ha señalado el presidente de esta sociedad científica, Juan Jesús Cruz, que alerta de las desigualdades de acceso a estos fármacos que pueden ocasionar estas limitaciones. La encuesta fue remitida a los más de 200 servicios de Oncología Médica que hay en España, obteniendo finalmente una muestra de 80 centros repartidos por todo el territorio nacional. En ella se analizaba específicamente la existencia de dificultades para la prescripción de fármacos oncológicos de alto impacto económico que tuvieran indicación aprobada y con todos los trámites regulatorios necesarios completados para su uso en el SNS.

dimecres, 9 d’octubre del 2013

Salvem el Clínic

Dijous 10 d'octubre a les 18 h concentració davant l'Hospital Clínic



dimarts, 17 de setembre del 2013

La propuestas de las pensiones y las trampas que ellas plantean



http://www.laspensionesnosetocan.es/

Los sindicatos critican los recortes en el hospital Clínic