Protesta ante el Hospital Clínic contra la privatización de la sanidad

El Periodico - La amenaza de la privatización inquieta a los hospitales públicos. Varios centenares de personas se han manifestado este jueves ante la puerta principal del Hospital Clínic de Barcelona contra la privatización y por una sanidad pública de calidad. "El Clínic es del pueblo" y "La sanidad pública no se vende" han sido algunos de los lemas coreados por los presentes. Los recortes presupuestarios del Gobierno de Mariano Rajoy y del Ejecutivo de Artur Mas han impactado de lleno en el sector sanitario español, catalogado en los últimos años como uno de los mejores del mundo. Sin embargo, al cierre de camas hospitalarias han seguido los recortes en la dotación presupuestaria de los tratamientos.

Manifestación ante el Hospital Clínic de Barcelona.

Un momento de la protesta ante el Hospital Clínic. ELISENDA PONS

En algunos hospitales españoles se están produciendo limitaciones en la disponibilidad y el acceso a algunos fármacos contra el cáncer para indicaciones en las que ya está aprobado su uso, según los resultados de una encuesta realizada por la Sociedad Española de Oncología Médica (SEOM) entre sus socios y dada a conocer este jueves.

"En cáncer no podemos admitir que ningún tratamiento oncológico aprobado por el Sistema Nacional de Salud (SNS) tenga limitaciones de prescripción", ha señalado el presidente de esta sociedad científica, Juan Jesús Cruz, que alerta de las desigualdades de acceso a estos fármacos que pueden ocasionar estas limitaciones. La encuesta fue remitida a los más de 200 servicios de Oncología Médica que hay en España, obteniendo finalmente una muestra de 80 centros repartidos por todo el territorio nacional. En ella se analizaba específicamente la existencia de dificultades para la prescripción de fármacos oncológicos de alto impacto económico que tuvieran indicación aprobada y con todos los trámites regulatorios necesarios completados para su uso en el SNS.

La candidatura de Madrid eliminada a la primera volta

Listas de espera a medida de Boi Ruiz

El consejero de Salud, Boi Ruiz, compareció ante el Parlamento a principios de febrero para hacer algo poco frecuente en estos tiempos: dar una buena noticia. Según Ruiz, el número de personas que esperaban para ser operadas de alguna de las 14 intervenciones garantizadas había descendido un 12%. También lo había hecho el tiempo medio de espera, según explicó el consejero, en un anuncio que dejó a la oposición perpleja. ¿Cómo es posible mejorar las listas de espera al tiempo que se aplican unos durísimos recortes? La respuesta es: con trucos contables, presentando solo los datos más favorables y olvidando los peores.

Y algunos datos son negros. El tiempo medio de espera de las personas operadas aumentó un 35,7% en un solo año, entre diciembre de 2011 y diciembre de 2012, según la información publicada por Salud días después de la intervención del consejero. En 7 de las 14 operaciones cuyo tiempo de espera máximo está garantizado por ley (seis meses), Salud ha incumplido ese límite. Es el caso de las intervenciones de prótesis de rodillas y cadera, con un efecto muy importante sobre la calidad de vida de los pacientes, el tiempo medio de espera ha sido de 9,7 y 7,6 meses, respectivamente. La espera para la operación de varices ha aumentado un 50%...

17 de febrer manifestació en defensa de la sanitat pública

El govern explica avui als sindicats la nova retallada d'una paga extra als funcionaris i la reducció de personal.

Veure vídeo 

La Generalitat explicarà avui als sindicats les noves retallades en la funció pública per a aquest any. Rebaixarà plantilla, sous i una paga extra a fi d'estalviar més de 740 milions d'euros. Un estalvi semblant al de l'any passat, que es traduiria en dues grans mesures.

Més de la meitat vindria d'un nou descompte d'una paga extra als funcionaris i la resta s'estalviaria, majoritàriament, en personal. L'estalvi en la funció pública afectarà no només funcionaris, sinó també professors universitaris o treballadors de consorcis com els hospitalaris, per posar-ne només dos exemples.

No cobrir baixes i jubilacions ni fer contractes de substitució

El govern ha anunciat que es deixaran de cobrir 3.000 places de funcionari, corresponents a jubilacions o baixes en l'administració, sobretot en ensenyament. I també es deixaran de fer uns 10.000 contractes d'interinatge, sobretot pensats per a les substitucions de l'estiu. Segons el govern, no caldran tants substituts perquè s'espera que els treballadors fixos acceptin les 37 hores i mitja de jornada setmanal que fixava el govern central.

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ja havia advertit que el 2013 s'imposa tornar a aplicar les retallades de la despesa que van afectar els funcionaris l'any passat davant les dimensions de la retallada de la despesa pública que la Generalitat ha d'afrontar aquest any.

Els sindicats carreguen contra les noves retallades previstes

Els sindicats han reaccionat a l'anunci apuntant que els funcionaris catalans "són, de nou, conillets d'Índies" i pioners en les polítiques de retallades. "No volem tenir el trist honor de ser els treballadors més castigats de l'Estat", s'han queixat. 

Educació i sanitat

En els últims dos anys, la Generalitat ha aprimat l'administració en 6.000 llocs de treball. La majoria dels que han perdut la feina, més de 4.000, eren interins, molts dels quals havien anat encadenant contractes sense obtenir mai una plaça fixa. I l'educació ha estat l'àmbit més afectat. 

Davant de la tisorada que s'acosta, la portaveu de la USTEC, Rosa Cañadell, alerta que "no poden fer res més si no volen, realment, que gairebé es tanquin les escoles". Cañadell ha destacat que ja s'ha afeblit el sistema per l'augment de ràtios i d'hores lectives. "A part de més hores lectives, aquests 3.000 llocs de treball desapareixen perquè també hi ha més alumnes per aula. Per aquí és gairebé impossible que puguin retallar", ha advertit.

En l'àmbit sanitari, en centres concertats, com ara l'Hospital del Mar, els treballadors han acceptat fer més hores. L'acord firmat la setmana passada estableix que, al cap de l'any, treballaran una setmana més, cosa que permetrà que la direcció de l'hospital s'estalviï la contractació de substituts. Olga Panés, gerent del Parc de Salut Mar --que inclou l'Hospital del Mar, centres de salut i d'investigació i universitats-- ha destacat que, si les retallades pressupostàries són "dels volums que s'estaven dient", el CatSalut haurà d'estudiar "quins serveis deixa de prestar". 

Les institucions sanitàries van mantenir el personal d'una manera força estable fins a finals de l'any passat. Des de llavors s'han perdut un miler de llocs de trebal

L'ICS diu que no té un duro però paga a una consultora per assessorar-la en el desmembrament de l'ICS

Factura de PWC por los servicios prestados al ICS.

El Pais 22 de gener 2013 - Oriol Güell  

La Generalitat de Cataluña, asesorada por la consultora PricewaterhouseCoopers (PWC), ha decidido apostar por un consorcio como la figura jurídica con la que empezar el desmembramiento del Instituto Catalán de la Salud (ICS) en una veintena de sociedades, uno de los principales objetivos del consejero de Salud, Boi Ruiz, desde que llegó al cargo hace ahora poco más de dos años.

ampliar foto

Según documentos a los que ha tenido acceso El PAÍS, Salud pretende crear un consorcio que agrupará el hospital Arnau de Vilanova de Lleida (hasta ahora del ICS) con otros dos hospitales de la zona: el Santa Maria (también en Lleida) y el comarcal de Tremp, a los que se sumará un centro de atención primaria (CAP) y una docena de consultorios locales. Hasta la fecha, estos últimos centros sanitarios eran gestionados por otro organismo —Gestión de Servicios Sanitarios— también dependiente de la Generalitat.

Declaracions del conseller Boi Ruiz a l'1 d'agost 2012 sobre l'euro per recepte

1 d'agost 2012 a Catalunya Ràdio - El copagament és una taxa d'emissió de recepta, no el copagament del fàrmac, que el paga tothom, no només els catalans: que quedi clar, "Avui s'hauran pagat totes les nómines d'aquest mes de tots els hospitals de Catalunya"

Les tancades i reivindicacions contra les retallades a la sanitat pública s’escampen

El diario.es - Deu hospitals de Catalunya se sumen avui a les protestes iniciades fa dues setmanes a l'Hospital de Sant Pau

Edu Bayer

Mentre el comitè d’empresa de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona continua amb la tancada indefinida iniciada el passat 28 de novembre, diversos centres se sumen als actes de protesta contra les retallades a la sanitat pública catalana.
Les diferents accions i mobilitzacions reben el suport de la Plataforma Sindical dels Treballadors Públics. La Platafaforma agrupa sindicats diversos com el Sindicat Independent ANPE (Ensenyament), ASPEPC-SPS (Secundària), CCOO, CSI-F, el sindicat de tècnics del Ministeri d'Hisenda GESTHA, IAC, Intersindical-CSC, SAC, SATSE, SIAT, STAJ, UGT, USAE, USOC.
Segons els sindicats, les retallades no només suposen una agressió als drets laborals dels treballadors i les treballadores del sector, sinó que estan deteriorant el servei a la ciutadania i s’està encaminant la seva privatització. A més, temen que la Generalitat continuï retallant el pressupost de la sanitat pública el 2013.

Querella criminal contra les retallades a la salut pública

El 19 de novembre de 2012, entitats vinculades a la defensa de la sanitat pública han presentat una querella criminal contra el Sr Boi Ruiz i el seu equip de govern del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Consideren que el Conseller i el seu equip podrien haver comès els delictes tipificats als articles del Codi Penal referits a l’impediment de l’exercici de drets cívics (art. 542), a l’omissió del deure de socors (art. 196), al tràfic d’influències (art. 428) i a negociacions i activitats prohibides als funcionaris públics (art. 441). Aquesta querella és un segon pas en la lluita per denunciar l’opaca gestió de la sanitat pública i l’atemptat contra els drets de la ciutadania. El març del 2012 ja van presentar una denúncia davant la Fiscalia Superior de Catalunya. El Fiscal va reconèixer el dany causat als ciutadans per les decisions del Departament de Salut i tot i això va decidir no investigar aquests fets. Per això, van decidir continuar investigant i presentar la nostra querella davant el TSJC.

Aturem la corrupció

Milers de persones surten al carrer a Madrid i Barcelona en defensa de la sanitat pública

Miles de personas salen a las calles de Madrid y Barcelona en protesta de los planes en Sanidad

• Miles de personas salen a las calles de Madrid y Barcelona en protesta de los planes en Sanidad