L'ICS diu que no té un duro però paga a una consultora per assessorar-la en el desmembrament de l'ICS

Factura de PWC por los servicios prestados al ICS.

El Pais 22 de gener 2013 - Oriol Güell  

La Generalitat de Cataluña, asesorada por la consultora PricewaterhouseCoopers (PWC), ha decidido apostar por un consorcio como la figura jurídica con la que empezar el desmembramiento del Instituto Catalán de la Salud (ICS) en una veintena de sociedades, uno de los principales objetivos del consejero de Salud, Boi Ruiz, desde que llegó al cargo hace ahora poco más de dos años.

ampliar foto

Según documentos a los que ha tenido acceso El PAÍS, Salud pretende crear un consorcio que agrupará el hospital Arnau de Vilanova de Lleida (hasta ahora del ICS) con otros dos hospitales de la zona: el Santa Maria (también en Lleida) y el comarcal de Tremp, a los que se sumará un centro de atención primaria (CAP) y una docena de consultorios locales. Hasta la fecha, estos últimos centros sanitarios eran gestionados por otro organismo —Gestión de Servicios Sanitarios— también dependiente de la Generalitat.

El despido objetivo en el sector público

Cómo entender la llamada «insuficiencia presupuestaría sobrevenida y persistente», que hace viable el despido objetivo en el ámbito de las Administraciones Públicas o cómo se establecen las prioridades de permanencia entre los empleados públicos afectados son algunas de las cuestiones a las que responde este trabajo.

Benigno VARELA AUTRÁN

Jurista. Ex Magistrado de la Sala de lo Social del Tribunal Supremo

Diario La Ley, Nº 7945, Sección Columna, 17 Oct. 2012, Editorial LA LEY

La nueva Ley 3/2012, de medidas urgentes para la reforma del mercado laboral, de 6 de julio de 2012, publicada en el BOE del siguiente día 7, trajo como novedad la implantación del despido por causas económicas, técnicas, organizativas o de producción dentro del sector público.

La nueva Ley 3/2012, de medidas urgentes para la reforma del mercado laboral, de 6 de julio de 2012, publicada en el BOE del siguiente día 7, trajo como novedad la implantación del despido por causas económicas, técnicas, organizativas o de producción dentro del sector público.

En tal sentido, se añade una disposición adicional vigésima al Texto Refundido del Estatuto de los Trabajadores en la que se viene a posibilitar, tanto el despido colectivo como el objetivo previstos, respectivamente, en los arts. 51 y 52.c) de dicha norma estatutaria para el personal laboral al servicio de los entes, organismos y entidades que forman el sector público, de acuerdo con el art. 3 de la Ley de Contratos del Sector Público, aprobado por Real Decreto Legislativo 3/2011, de 14 de noviembre.

La aplicación de los citados arts. 51 y 52.c) del Estatuto de los Trabajadores se habrá de verificar en el marco de los mecanismos preventivos y correctivos regulados en la norma de estabilidad presupuestaria y sostenibilidad financiera de las Administraciones Públicas aprobada por Ley Orgánica 2/2012, de 27 de Abril.

Esta última Ley Orgánica prevé que la estabilidad presupuestaria y la sostenibilidad financiera se erijan en garantía del crecimiento económico sostenido y de la creación de empleo en los términos establecidos por el art. 135 de la Constitución Española. De aquí que deban establecerse límites al déficit y la deuda del Estado y que tanto la elaboración como la aprobación y desarrollo de los Presupuesto de las Administraciones Públicas hayan de realizarse en el marco de la estabilidad presupuestaria, lo que comporta equilibrio o superávit estructural.

Avanzar al pasado: la sanidad como mercancia

Joan Benach a sinpermiso

La obtención del derecho a la atención sanitaria ha sido una de las conquistas sociales más importantes de la segunda mitad del siglo XX, un bien público equiparable al derecho al voto, la educación o tener una pensión Un referente histórico de los países con sistemas sanitarios públicos financiados directamente con impuestos fue el National Health Service británico que en 1948 propuso una asistencia preventiva y curativa para “todo ciudadano sin excepción”. Junto al Reino Unido, los países nórdicos y otros países europeos siguieron procesos parecidos estableciendo sistemas sanitarios según los principios de financiación pública, acceso universal y una amplia oferta de servicios sanitarios con independencia de los ingresos, posición social o lugar de residencia.

L'ICS destrossat i la privada concertada enriquida

Article d'Alfons Quintà a eldebat.cat de 2 de setembre

Ara hi ha noves i importants proves respecte a què les retallades sanitàries tenen una motivació ideològica bàsica, consistent en voler destruir la sanitat pública. Va junt amb una altra de partidista, la d’afavorir els clans sanitaris de CDC, bons finançadors del partit. Es reacredita que l’argument de l’estalvi no s’aguanta.

Alts funcionaris del Govern informen que disminuirà o desapareixerà el control del diner públic. Una font em digué: “Dimitit (Josep) Prat el seu espantós i escandalós model (Innova) està sent imposat”.

En efecte, s’han confirmat els pitjors temors: la Generalitat pretén suprimir els interventors en tota la sanitat d’ús públic, tant la pública pura (l’Institut Català de la Salut, ICS) com la privada concertada. El projecte està redactat i pot ser presentat en poques setmanes, en el marc d’una nova llei de reforma de l’ICS. Serà la tercera en poc temps. 

Treballadors d'un CAP de Barcelona, afectats per la síndrome de sensibilitat química múltiple

Almenys quatre treballadors del Centre d'Atenció Primària Ramon Turró, al barri del Poblenou de

Barcelona, han estat diagnosticats amb la síndrome de sensibilitat química múltiple (SQM) i set més presenten patologies al—lèrgiques o irritació a la pell, als ulls i a les mucoses. Així consta en un informe

d'Inspecció de Treball. En la majoria de casos, els treballadors havien treballat anteriorment al CAP Lope de Vega, tancat d'ençà que l'any 2002 el seu personal i les seves funcions es van traslladar al CAP Ramon Turró. Els treballadors afectats, una desena, s'han organitzat per denunciar la seva situació i al setembre una de les treballadores presentarà una demanda contra l'ICS.

Els funcionaris esperen que no s’apliquin les retallades de Rajoy

La mesa sectorial dels treballadors públics de la Generalitat s'ha reunit al Departament de Governació pernegociar com afectaran les retallades del govern de Rajoy en els funcionaris catalans. Esperen que no s’apliquin més ajustos, ja que es van veure afectats anteriorment per les mesures d’austeritat de l’executiu català. Els sindicats demanen que sigui la Generalitat qui decideixi les condicions laborals dels treballadors públics, una competència que està recollida a l’Estatut d’Autonomia.

www.btvnoticies.cat

SORTIM AL CARRER 19 juliol a les 19:30 plaça Urquinaona

Per la defensa dels drets socials i laborals 

Encara no han passat ni tres mesos i tots els advertiments del Govern s’estan fent realitat. La reforma de la Funció Pública ha començat precipitadament amb mesures anunciades darrerament pel Ministeri d’Hisenda com a una possibilitat i que ara són realitat a cop de decret, i sense que hagi hagut consens sindical.

Les reformes que ha aprovat el govern de l’Estat abasten una sèrie de retallades que s’han fet públiques aquesta setmana i que han estat rebudes amb indignació, no tant sols perquè atempta contra els drets dels treballadors públics, privats, de les persones que estan a l’atur i castiga als autònoms, sinó de les persones en risc d’exclusió social, dels pensionistes, i de la infinitat de famílies que veuran reduïda la seva capacitat adquisitiva posant en risc l’evolució del consum i la reactivació econòmica tant necessària.

Ens aboquen a una recessió de la qual se’ns farà molt difícil sortir-nos, els drets socials conquerits amb la democràcia se’n van a orris. Els ciutadans  hauríem de ser conscients dels drets què ens prenen a cop de decret i que serveixen per acontentar la usura dels mercats financers.

Injustícia i també perversió, com així ho expressa l’article d’Ignacio Ramonet

Les principals mesures que conté el Reial Decret Llei 20/2012 de 13 de juliol afecten a l’estructu-ra descentralitzada actual de l’Estat espanyol, imposant mesures d’estalvi en aquelles competències que les van ser transferides constitucionalment a les comunitats autònomes, com la sanitat i l’ensenyament, motiu pel qual la Generalitat de Catalunya ja està pensant en una nova tanda de retallades amb privatitzacions de serveis i acomiadaments.

Mentre tant els ciutadans estem suportant el pes de les retallades i si Espanya acaba per ser intervinguda, podem corre el mateix destí dels altres països intervinguts: la devaluació de tot un país amb la pèrdua dels drets imprescindibles per mantenir la cohesió social..

Joan Viñas, nou president del Consell d’Administració de l’ICS

El Govern ha aprovat avui el relleu de Josep Prat Domènech com a president del Consell d'Administració de l'Institut Català de la Salut.

Atès que aquest càrrec queda vacant, i d’acord amb l’article 6.4 del Decret 13/2009, de 3 de febrer, pel qual s’aproven els Estatuts de l'Institut Català de la Salut, correspon ocupar-lo al vocal de major edat, d’entre els quals el seu nomenament s’ha fet a proposta del Departament de Salut. En aquest cas es tracta de Joan Viñas Sala.

Joan Viñas (Mataró, 1950) és llicenciat i doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona. Des de l’any 1977 treballa a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida on ha ocupat diversos càrrecs. Actualment, n’és el cap de Secció de Cirurgia. Des del 1999 és catedràtic de Cirurgia de la Universitat de Lleida, universitat de la qual també en va ser rector durant vuit anys.

El Dr. Viñas és membre del Comitè de Bioètica de Catalunya, membre numerari i vicepresident de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, i membre de l’Institut d’Estudis Catalans.

Opinió a eldebat.cat  

La dimissió de Prat crea un altre incertesa a la gestió de l'ICS

Prat cessa finalment a l’ICS

 

Josep Prat ha dimitit de la presidència de l’Institut Català de la Salut (ICS), quan li faltaven dos mesos i un dia per complir els 65 anys. La seva darrera aspiració era només arribar al 29 d’agost per poder dissimular el seu fracàs amb una mera jubilació. No li ha estat possible. No cal demanar per què ha dimitit (o per què se li ha demanat que ho fes) sinó com és que ha tardat tant a fer-ho. Prat ha enviat una carta de comiat al personal de l’ICS.

Fracàs final del pla Prat de privatització de l’ICS

Eldebat.cat 20/05/2012 Alfons Quintà

Dimecres al matí va morir l’intent de reforma de l’Institut Català de la Salut (ICS) concebut pel seu president, Josep Prat. Creat el 1983, amb el vot unànime del parlament català, l’ICS és l’organisme central del sistema sanitari català. Almenys en un futur previsible, no podrà ser transformat en vint-i-dos empreses privades, com volia Prat.

Mas va ser d’un agosarament delirant en nomenar Prat, per “reformular” (semànticament, destrossar) un ICS qualificable de franquista, ingestionable i “un, gran i lliure” (parafrasejant la bajanada franquista). Ell no l’ha sabut gestionar, ni reformar.

Nova retallada del 2% als treballadors públics

Segons publica el diari ARA.cat 15/05/2012 
Artur Mas ha detallat aquest dimarts al migdia el tercer paquet d'ajustaments per reduir el dèficit en 1.500 milions, tal com li reclama el govern espanyol. El pla detallat pel president, que afirma que "no trepitja
les línies vermelles dels drets bàsics i els serveis essencials", consta dels següents sis punts:
1- Es confirma una nova retallada del 2% salarial al sou dels empleats públics per al mes de desembre que, sumada a la del 3% del juny, s'enlaira al 5% per al 2012. Aquesta reducció de sou s'aplicarà també als empleats de l'Estat a Catalunya amb complements autonòmics en l'àmbit de la justícia i
les universitats.
2- Es reduiran les transferències a les empreses públiques de la Generalitat, que hauran d'ajustar les estructures. Alguns ens, com Gisa o l'ICF, ja hi estan treballant.
3- Les subvencions dels departaments de la Generalitat es disminuiran de forma no lineal. El Govern ha congelat avui les convocatòries de subvencions pendents per tal d'adequar-les al nou marc.
4- El Govern ralentitzarà o reprogramarà les inversions ja en marxa per mirar de retardar el pagament d'infraestructures construïdes prèviament però pendents de pagar.
5- La venta de patrimoni públic i la privatització d'empreses serà una via per incrementar ingressos. Així, es vendran immobles del Govern per passar-hi a treballar en règim de lloguer, autopistes públiques passaran a
ser privades i es busquen gestors privats per a Aigües Ter-Llobregat.
6- La Generalitat aplicarà les mesures del govern central en l'àmbit de la salut, l'ensenyament i la universitat i d'altres de pròpies. Això implica incrementar el nombre d'alumnes per aula, pujaran les matrícules
universitàries i s'imposarà una matrícula "molt modesta" als estudis de formació professional de grau superior, es redifinirà la cartera de serveis de salut, s'incrementarà el copagament com contempla l'Estat i s'afrontarà el problema del turisme sanitari. De la mateixa manera, Mas ha encarregat paral—lelament un estudi al
departament d'Economia "per optimitzar els ingressos en taxes de la Generalitat, preus públics o tributs propis de cara als pressupostos del 2013".

El Consell d’Administració de l’ICS aprova iniciar el projecte de reformulació de l’empresa pública

(El Punt - Avui) 24/2/2012- Llum verd per iniciar el procés de fragmentació –o de reformulació, tal com l'anomenen els responsables del projecte– de l'Institut Català de la Salut (ICS). L'hospital Arnau de Vilanova de Lleida i els 26 centres d'atenció primària que l'ICS gestiona a les comarques gironines seran els primers centres que es transformaran en entitats filials de l'ICS. La previsió és que l'últim trimestre d'aquest any disposin de NIF propi i, per tant, de personalitat jurídica pròpia i d'autonomia de gestió, tal com tenen els centres concertats de la xarxa sanitària.

La governança de l'ICS

FoCAP en el seu wordpress ha penjat el polemic document sobre la governança de l'ICS que deixa entreveure els possibles canvis a l’ICS. Tot i que és un document públic, és dificil trobar-lo a les webs oficials. Aquesta és la resposta del conseller Ruiz (com s’indica en la presentació) a la pregunta d’un diputat del Parlament de Catalunya.