dilluns, 13 de gener del 2014

2014 - Canvis al Departament de Salut

Des de fa uns anys el Departament de Salut ha anat renovant càrrecs de l’ICS per causes diverses. Enric Argelagués va ser la primera víctima de la política de retallades del conseller Boi Ruiz. Argelagués, que mai havia  format part del 'sector negoci', va ser nomenat com a director gerent de l'ICS per l'exconsellera Marina Geli quan va cessar de manera fulminant Francisco José María. Argelagués procedia de la gerència de l'hospital Germans Trias i Pujol, i en temps de l'expresident Pujol havia estat director del programa de donació i transfusió de sang de la Generalitat. En el seu moment, la seva arribada va ser molt ben rebuda, ja que se'l considerava una persona de tarannà dialogant. 

La dimissió no podia haver arribat en pitjor dia per a Boi Ruiz, ja que el conseller  presentava aquell matí uns pressupostos on s’indicava que la retallada no arribava al 7%, i la realitat confirmava que es retallaven més del 13%.  Mai però es va saber del cert els motius reals de la dimissió, la versió oficial al·ludia motius de salut.

A Enric Argelagués el va substituir Joaquim Casanovas el mes de juliol de 2011. La nova direcció de Casanovas comportava la despesa de molts centenars de milions d'euros, de manera ben opaca. En efecte, es desconeix el text dels contractes de prestació de serveis per part dels hospitals privats, els d'institucions locals o comarcals, o de tot origen (com els creats per l'Església o per llegats). Un mateix servei sanitari concret (com una operació d'apendicitis) podia ser pagat per la Generalitat, amb diner públic, amb una quantitat molt diferent, segons el centre. S'efectuava a través de la direcció territorial corresponent del SCS. A aquest nivell territorial és on s'elaboren els contractes, avui secrets, entre el SCS i els hospitals de la XHUP (Xarxa Hospitalària d'Utilització Pública), coneguda com a la sanitat concertada. L'ICS és l'empresa pública més gran de Catalunya. Amb una plantilla d'uns 40.000 treballadors. També és el principal proveïdor de serveis sanitaris de Catalunya. Controla una despesa d’uns quatre mil milions d'euros, és a dir, més de la meitat del pressupost de la Conselleria, que a la vegada encara és el departament de la Generalitat amb més pressupost. De l'ICS en depèn directament el 80 per cent de l'atenció primària i vuit dels més grans hospitals, transferits per l'Estat, però les retallades i els escàndols de corrupció han malmès la imatge de l’ICS que Casanoves havia de defensar publicament, una situació gens còmode i que finalment ha provocat la seva dimissió.
El diari Crònica Global ha confirmat la substitució de Joaquim Casanovas per Pere Soley cirurgià de 65 anys. El diari El Pais també es fa ressó dels canvis.


divendres, 11 d’octubre del 2013

Protesta ante el Hospital Clínic contra la privatización de la sanidad

El Periodico - La amenaza de la privatización inquieta a los hospitales públicos. Varios centenares de personas se han manifestado este jueves ante la puerta principal del Hospital Clínic de Barcelona contra la privatización y por una sanidad pública de calidad. "El Clínic es del pueblo" y "La sanidad pública no se vende" han sido algunos de los lemas coreados por los presentes. Los recortes presupuestarios del Gobierno de Mariano Rajoy y del Ejecutivo de Artur Mas han impactado de lleno en el sector sanitario español, catalogado en los últimos años como uno de los mejores del mundo. Sin embargo, al cierre de camas hospitalarias han seguido los recortes en la dotación presupuestaria de los tratamientos.
zoomManifestación ante el Hospital Clínic de Barcelona.
Manifestación ante el Hospital Clínic de Barcelona.
zoomUn momento de la protesta ante el Hospital Clínic.
Un momento de la protesta ante el Hospital Clínic. ELISENDA PONS
En algunos hospitales españoles se están produciendo limitaciones en la disponibilidad y el acceso a algunos fármacos contra el cáncer para indicaciones en las que ya está aprobado su uso, según los resultados de una encuesta realizada por la Sociedad Española de Oncología Médica (SEOM) entre sus socios y dada a conocer este jueves.
"En cáncer no podemos admitir que ningún tratamiento oncológico aprobado por el Sistema Nacional de Salud (SNS) tenga limitaciones de prescripción", ha señalado el presidente de esta sociedad científica, Juan Jesús Cruz, que alerta de las desigualdades de acceso a estos fármacos que pueden ocasionar estas limitaciones. La encuesta fue remitida a los más de 200 servicios de Oncología Médica que hay en España, obteniendo finalmente una muestra de 80 centros repartidos por todo el territorio nacional. En ella se analizaba específicamente la existencia de dificultades para la prescripción de fármacos oncológicos de alto impacto económico que tuvieran indicación aprobada y con todos los trámites regulatorios necesarios completados para su uso en el SNS.

dimecres, 9 d’octubre del 2013

Salvem el Clínic

Dijous 10 d'octubre a les 18 h concentració davant l'Hospital Clínic



dimarts, 17 de setembre del 2013

La propuestas de las pensiones y las trampas que ellas plantean



http://www.laspensionesnosetocan.es/

Los sindicatos critican los recortes en el hospital Clínic

divendres, 30 d’agost del 2013

FUNCIÓ PÚBLICA: Més de dos-cents mil treballadors al servei dels ciutadans de Catalunya

A Catalunya, un total de 202.743 persones (dades a 1 de gener de 2013) treballen al servei de tots els catalans seguint els principis propugnats per Nacions Unides. Es considera personal de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic (empreses públiques, consorcis i fundacions), tota la gent que ocupa llocs de treball que responen a necessitats permanents de l’administració.
Pla de Govern
Amb voluntat de seguir els principis fixats per Nacions Unides com l’eficiència, l’excel•lència o la bona governança, el pla de Govern 2013-2016 fixa els següents objectius per a l’administració pública catalana i els seus treballadors:
  • Racionalitzar el sector públic instrumental de la Generalitat per incrementar l’eficiència i l’eficàcia en la provisió de serveis públics 
  • Agilitat i transparència de l’Administració
  • Impulsar l’Administració electrònica, per fer-la més moderna, oberta, transparent i participativa 
  • Avançar en la reforma de la funció pública i el dimensionament global de l’Administració per respondre amb eficàcia i agilitat a les necessitats i demandes de la societat catalana mantenint la qualitat i l’eficiència dels serveis prestats
  • Impulsar la col•laboració estratègica entre els diferents nivells d’administracions i institucions catalanes per al manteniment del progrés social i el benestar 
  • Impulsar mesures relacionades amb el bon govern i la transparència administrativa i l’accés a la informació